Portada > La Cultura > El Monestir de Poblet
AGENDA D'ACTES:
AMB EL SUPORT DE:
El Monestir de Poblet
El reial monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat entre les poblacions de Vimbodí, municipi al qual pertany, i l'Espluga de Francolí. Enmig d'un paratge de gran bellesa natural: el bosc de Poblet. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa. Declarat per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat". La seva història es remunta al 1151, quan Ramon Berenguer IV donà a l'abadia de Fontfreda (prop de Narbona) unes terres de la Conca de Barberà per fundar-hi un monestir cistercenc. La primera comunitat plenament constituïda, dirigida per l'abat Guerau, consta del 1153. La comunitat, protegida pels reis i les més importants cases nobles del país, tingué una vida molt pròspera durant els segles XII a XVIII, amb possessions territorials i dependències que s'extengueren per tota la Corona Catalano-Aragonesa. Aquesta situació tingué el seu reflex en les edificacions que s'anaren bastint al si del conjunt monàstic. A partir del s. XVIII la comunitat caigué en una progressiva decadència que culminà amb l'exclaustració de 1835. En aquell moment habitaven el cenobi més de 70 monjos. L'abandonament forçat del monestir provocà un saqueig i una destrucció que es perllongarà fins al 1930, quan s'iniciaren les obres de restauració del conjunt mercès a l'activitat de mecenatge exercida a partir del Patronat de Poblet. El 1940 retornaren el monjos cistercencs i el 1945 es creà la Germandat de Poblet. Telèfons Consergeria - 977 87 02 54 Comunitat - 977 87 00 89 Informació - 977 87 12 47 - oturconca@concadebarbera.cat Visites Cultes El conjunt monàstic El conjunt fou aixecat entre els segles XII i XVIII i ha estat restaurat modernament. Es composa de tres closos o recintes tancats. El primer recinte, al qual s'accedeix per l'antiga porteria (s. XVI), era destinat a les activitats agrícoles i industrials (magatzems, tallers, habitacions dels camperols, etc.). Com a elements arquitectònics importants, trobem la capella de Sant Jordi (1452), bell exemple d'arquitectura feta bastir per Alfons el Magnànim. Al seu costat, la Porta Daurada (s. XV), fortificada, dóna entrada al segon recinte. Al mig de la Plaça Major hi ha les restes de l'antic Hospital dels Pobres, amb la capella de Santa Caterina (1250), obra romànica tardana, altres dependències monàstiques i una esbelta creu de terme (s. XVI). Fora ja del recinte, dins els horts, hi veurem el Palau de l'Abat (1591-1776). La magnífica Porta Reial, flanquejada per dues grans torres, dóna entrada al tercer recinte, protegit per les imponents muralles que féu bastir Pere III a partir del 1366. També s'obre a la muralla la portalada barroca de l'església alçada al s. XVII pel duc de Cardona. |
 |
L'església Construïda en temps del rei Alfons I (1162-1196). De planta basilical i tres naus separades per pilars cruciformes. La nau central és de volta apuntada i les laterals amb volta de creueria. La capçalera té un àbsis central i un deambulatori amb cinc capelles. Al presbiteri veiem un magnífic retaule renaixentista d'alabastre realitzat per Damià Forment entre 1527 i 1529. Als laterals del retaule trobem el Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa. Hi són enterrats els reis Jaume I, Pere III i Ferran I, amb les seves mullers, (al nord); i a l'altre costat Alfons I, Joan I i Joan II. En altres indrets de l'església hi ha les tombes d'Alfons IV i de Martí I l'Humà. |