La Setmana Medieval de Sant Jordi se celebra des del 1986, coincidint amb la festivitat del patró de Catalunya. El que en els seus orígens va començar essent una representació a l'aire lliure de la popular llegenda de Sant Jordi, la princesa i el drac (que la tradició catalana situa a Montblanc) s'ha convertit avui en dia en una Setmana Medieval centrada a l'entorn d'un macro-espectacle sobre aquesta epopeia.

La Setmana Medieval és, per les seves característiques, única a Catalunya. La capital de la Conca (el conjunt monumental medieval més important de Catalunya) apareix durant la setmana de Sant Jordi engalanada i ambientada talment com era al segle XIV. A les seves torres i muralles onegen les banderes de les antigues cases senyorials de la vila i als carrers i a les places senyoregen els colors de les quatre cases nobles més importants de la població. L'ambient medieval presideix tots i cadascun dels múltiples actes culturals, festius, esportius i socials que es realitzen durant la Setmana.

Pel que fa al programa d'actes, tots estan relacionats amb la figura de Sant Jordi o amb l'Edat Mitja. Conferències, col.loquis, audiovisuals, seminaris o debats es barregen amb jocs medievals, rondes trobadoresques, un sopar a l'estil medieval, un mercat popular, la representació fidedigna de les Corts Catalanes que se celebraren el 1414 a Montblanc... Però el veritable eix central de la Setmana continua essent la representació de la llegenda de Sant Jordi en el marc incomparable del recinte emmurallat de Montblanc. Hi prenen part, de forma desinteressada, més de 200 persones.  

Per la seva importància, la Setmana Medieval ha estat declarada per la Generalitat de Catalunya com Festa d'Interès Turístic.

L'aplec que cada any, des de mitjans dels anys 70, té per escenari l'ermita dels Sants Metges de Sarral és un dels més tradicionals de la comarca. Se celebra cada primer diumenge del mes de juny i serveix per reunir, a més dels habitants de la vila, un gran nombre de persones de tota la comarca.

S'hi celebra una ballada de sardanes i múltiples actes culturals i lúdics com concerts de música i el lliurament dels premis del concurs literari que organitza anualment l'ajuntament i la revista local El Baluard. També amb motiu de la l'aplec té lloc un homenatge als sarralencs absents que s'han distingit per mantenir els seus llaços amb la població.

- Festa del Sagrat Cor (Solivella)

És una de les festes més arrelades i antigues de la comarca. Els seus orígens, segons conta la veu popular, es remunten al 1743, data en la qual la població va patir una epidèmia de pesta. La tradició assenyala que la intercessió del Sagrat Cor va retornar la calma i el perill va desaparèixer. Per aquest motiu el poble acordà celebrar aquest fet cada any amb la realització d'una festa d'acció de gràcies al Sagrat Cor. Un fet anecdòtic és que la celebració no es realitza mai en diumenge. Si la diada s'escau aquest dia es traspassa a l'endemà.

Al matí hi ha una cercavila amb gegants i capgrossos. Al migdia té lloc una celebració eucarística i al vespre una solemne processó que recorre els engalanats carrers de Solivella. En aquests s'hi han instal.lat representacions vivents d'escenes bíbliques. D'altra banda, aquest dia es poden admirar als carreres les magnífiques catifes vegetals realitzades pels convilatans amb flors, pols d'alabastre i serradures.

- Aplec a l'ermita de Sant Magí de la Brufaganya (Pontils)

Sant Magí fou un monjo tarragoní dels s. III-IV. En morir els seus pares, va repartir els seus béns entre els pobres i va fer vida eremítica en una cova de les muntanyes de la Brufaganya, al terme municipal de Pontils. Empresonat pels romans, fou alliberat miraculosament i va tornar a la cova. Fou capturat i, de camí a Tarragona, féu brollar les fonts del riu Gaià per apaivagar la set dels seus captors. Fou mort a Tarragona l'agost de l'any 306.

La cova on visqué és molt venerada, igual que l'indret on brollen les fonts d'aigua miraculosa i remeiera. Tradicionalment moltes viles de Catalunya enviaven algú a l'ermita el dia de Sant Magí (19 d'agost) a buscar l'aigua miraculosa. El tercer diumenge de setembre se celebra un aplec en aquest indret que reuneix un miler de persones.

- Festa de la Mare de Déu dels Torrents (Vimbodí)

La població de Vimbodí té una devoció especial per la Mare de Déu dels Torrents, patrona de la població. La seva imatge, que es venera en una bonica ermita situada a escassos metres de la vila, fou trobada, segons conta una antiga llegenda, per un pagès de la vila en un canyar d'un torrent anomenat d'en Guiot. La imatge de la Verge fou portada solemnement al monestir de Poblet, però desaparegué i tornà a aparèixer, de forma miraculosa, a l'indret on havia estat trobada, donant a entendre que volia ésser venerada allí mateix. Fou aleshores quan l'abat de Poblet féu construir la primera església dels Torrents, reconstruïda el 1714.

De llavors ençà la vila ha celebrat cada 8 de setembre la festa de la seva patrona. Els actes que se celebren són molt lluïts i variats. Destaquen les Festes Quinquennals que tenen lloc els anys acabats en 4 i en 9. Els vimbodinencs engalanen places i carrers per homenatjar la Mare de Déu dels Torrents, que és traslladada en processó solemne per tots els vimbodinencs des de l'ermita fins a l'església parroquial.

- Festa de la Verema (l'Espluga de Francolí)

La Festa de la Verema és la Festa Major de la pagesia de la Conca. Commemora anualment l'arribada del temps de la verema. Va néixer l'any 1970. Actualment està organitzada pel Casal de l'Espluga de Francolí encara que des del 1973 té un caràcter itinerant per tots els poblacions de la comarca on hi ha una cooperativa agrícola, que és designada Vila Pubilla de la festa.

Entre els seus actes més característics destaca l'acte de Germanor de la Pagesia, en el transcurs del qual s'imposa la banda a la pubilla de la Festa de la Verema de la població que ostenta el pubillatge. Al mateix temps la pubilla rep de la seva antecessora les claus dels cellers cooperatius de la comarca. Un altre acte destacat és el Ball del Raïm, en el transcurs del qual té lloc la Piada Solemne del primer most de la campanya. Un most que l'endemà s'ofereix a l'església de la població pubilla. Amb motiu de la festa s'organitzen també actes culturals, exposicions de productes del camps i el memorial Jaume Ciurana de tast de vins.

- Festa de la Castanyada (Vilanova de Prades)

La Festa de la Castanyada de Vilanova de Prades se celebra el darrer cap de setmana del mes d'octubre. L'acte central és el mercat de la reconeguda castanya de Vilanova, que els visitants poden adquirir conjuntament amb altres productes tradicionals de la vila com pomes, mel, etc.