Portada > Comunicacions > Les comunicacions
AGENDA D'ACTES:
AMB EL SUPORT DE:
Les comunicacions a la Conca de Barberà
Xarxa viària La xarxa viària bàsica de la Conca de Barberà es vertebra a partir d’uns eixos bàsics que actuen alhora com a connexions intercomarcals i com a elements d’articulació interna, exceptuant el cas de l’autopista. La Conca de Barberà disposa d’accés directe a l’AP-2 (autopista del Nord-est) que uneix Barcelona amb Saragossa i que enllaça, a l’alçada de El Vendrell, a tan sols 40 km, amb l’AP-7 (autopista del Mediterrani), que uneix la frontera francesa amb Algeciras. L'accés més proper a la Conca de Barberà es troba a la sortida 9 de l'autopista AP-2, senyalitzada amb el nom del Montblanc i l'Espluga de Francolí, i situada al punt quilomètric 193. Alternativament, també pot accedir-se a lla comarca des de la sortida 8 (L'Albi – Vinaixa), situada al punt quilomètric 173 de l'AP-2. A continuació es detallen les infraestructures de comunicacions de les que disposa Acesa, així com els serveis existents per trams d'autopista que tenen interconnexió amb la comarca de la Conca de Barberà:
Connexió amb l'autopista C-32, el Corredor del Mediterrani, al punt quilomètric 219,900 al terme municipal del Vendrell (Baix Penedès). Final al punt quilomètric 258,500 al terme municipal de Vila-seca (Tarragonès). Connexió amb la xarxa de Castelló i València.
Final al punt quilomètric 233,400 al terme municipal de Banyeres del Penedès (Baix Penedès). Connexió amb el punt quilomètric 212,500 de l'AP-7. La N-240, que uneix Tarragona amb Bilbao i que es troba pendent de convertir-se en l’A27 des de Tarragona fins a Montblanc. Des de Montblanc també es pot prendre la C-14, una carretera autonòmica catalana que uneix Salou amb els Pirineus, i que permet el desplaçament cap a ciutats com Reus (30km) o Tàrrega (35km). L’altra principal via de la comarca és la carretera autonòmica catalana C-241b que uneix Montblanc amb Igualada (60km), punt des d’on es pot incorporar a la Nacional II que uneix Madrid amb la frontera amb França, i que resulta ser una ruta alternativa i gratuïta de l’AP2. El pas de l'autopista del Nord-est -que uneix Barcelona amb Lleida, Saragossa i el centre i el nord de la Península ha situat la Conca de Barberà en un context de màxima accessibilitat. Cal tenir en compte que aquest, juntament amb el Mediterrani, constitueix un dels dos principals eixos de desenvolupament econòmic en el conjunt de l’Estat. Això esdevé un factor d’especial interès per al teixit empresarial de la comarca i per presentar-la alhora com un àmbit idoni per a la implantació de noves activitats. Ferrocarril La comarca compta amb el pas del Tren d’Alta Velocitat entre Madrid - Lleida –Tarragona – Barcelona, i tot i que no disposa de cap estació del TGV dins de la comarca, es troba en una situació immillorable respecte a dues de les estacions principals, la del Camp de Tarragona, ubicades a Perafort a tan sols 35 quilòmetres, i la de Lleida a 50 quilòmetres. L’Alta Velocitat Espanyola es troba pendent d’aconseguir la connectivitat amb el TGV de França, fet que permetrà connectar via ferrocarril, tot l’estat espanyol amb la resta d’Europa. Travessa, també, la Conca de Barberà la línia ferroviària de Barcelona a Lleida, recollint poc abans d’entrar a la comarca (la Plana de Picamoixons) els fluxes corresponents als ramals de Reus i de Valls procedents de la capital del Principat. Per tant, es pot dir que gairebé es dóna una confluència de línies a la zona. Després d’haver restat bandejada la comunicació entre Barcelona i Madrid pel tram Reus-Móra-Casp, la més ràpida electrificació del tram de la Conca (1976) va fer que Montblanc recollís des de llavors tot el trànsit de tracció elèctrica en direcció a l’Aragó, convertint-se aquesta línia en una alternativa de primer ordre en el conjunt de la xarxa catalana. En el tram més ampli entre Sant Vicenç de Calders i Vimbodí i Poblet (60km) existeix un radi mínim de 910 metres, la inclinació és d’un 1,5% i la velocitat màxima és de 150 km/h fins a Roda i 135 km/h en la resta del tram. Procedents de Lleida i en direcció a Sant Vicenç es registra un pas de 45 unitats diàries, de les quals 16 són de mercaderies. La inclusió d’aquest àmbit en una futura xarxa de rodalies del Camp de Tarragona, podria afavorir la recuperació de la importància d’aquest mitjà de transport a la zona. Cal dir que la línia de Barcelona a Lleida i que transcorre per la Conca de Barberà ha sofert diverses millores recents en temes de seguretat, on és de destacar l’establiment d’un sistema de bloqueig automàtic entre Vinaixa i l’Espluga de Francolí. |
 |
Transport públic per carrertera La comarca està dotada de connexions amb transport públic, si bé cal fer la distinció entre:
A banda d'aquestes importants vies de comunicació, la Conca de Barberà disposa d'una densa xarxa de carreteres locals i de camins que permeten accedir a qualsevol indret de la comarca, ja sigui nucli de població o espai d'interès natural, sense cap mena de dificultat. Per afavorir les comunicacions internes, el Consell Comarcal ha organitzat un servei comarcal de transport regular de viatgers que gestiona les següents línies: Santa Coloma de Queralt - Vallfogona de Riucorb - Santa Coloma de Queralt Santa Coloma de Queralt - Conesa - Santa Coloma de Queralt Passanant - Forès - Sarral - Montblanc Vilanova de Prades - Vallclara - Vimbodí i Poblet- L'Espluga de Francolí - Montblanc Forès - Passanant - Belltall - Tàrrega Lilla - Vilaverd - Montblanc Belltall - Solivella - Blancafort - La Guàrdia dels Prats - Montblanc Senan - L'Espluga de Francolí |