Descripció Linguística de la Conca de Barberà

La isoglossa (línia de separació) del català que separa l’oriental del nord-occidental passa de nord a sud més o menys per la zona que separa les demarcacions de Barcelona i Tarragona, de la de Lleida. En aquestes zones es parla un tipus de dialecte amb trets característics de les dues zones. Podríem dir que el dialecte de transició oriental-occidental comença a parlar-se en pobles de l’Alt Urgell (Tuixén), i també en alguns municipis de les comarques de la Segarra (Les Oluges), i el Priorat (Cornudella del Montsant), però especialment, a la Conca de Barberà (Sarral, L’Espluga de Francolí, Solivella, Blancafort, Barberà de la Conca i Rocafort de Queralt).
El dialecte de transició oriental-occidental s’anomena xipella. L’efecte de la transició ha generat a més, nombrosos subdialectes que provoquen algunes diferències entre els parlars d’un municipi i d’un altre.
A la Conca de Barberà hi ha moltes diferències entre els parlars de pobles veïns, ja que és una zona situada a la confluència de 4 dialectes o dialectes de transició:

• El català nord-occidental als municipis que limiten amb el Pla de Lleida (Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades).
• El català central als pobles de la Baixa Segarra.
• El xipella a la zona central de la comarca (Solivella, Blancafort, Rocafort de Queralt, Sarral, L'Espluga de Francolí i Barberà de la Conca).
• El català tarragoní als municipis situats més propers al Camp de Tarragona (Vilaverd, Pira, Montblanc i les seves pedanies).

El xipella es tracta d’un parlar que tot i tenir les característiques generals del català oriental (confusió de les o i les u àtones en u, neutralització de la a i la e en e neutra, obertura de la e del llatí vulgar), té un tret singular, que és la pronuncia de les lletres a/e finals en forma de “i” o “e”.
El xipella es parla especialment a les poblacions de Solivella, Blancafort, Rocafort i Barberà de la Conca, on es pronuncia la “i” al final de paraula acabat en “a” o “e”. A L’Espluga de Francolí i a Sarral es parla un dialecte de transició proper al xipella, però en el qual les a/e de final de paraula no es pronuncien tant com a “i”, sinó com a “e”.
A L’Espluga de Francolí, fins a mitjans del segle XX es va conservar fins i tot, una divisió dialectal procedent dels dos nuclis de població amb què estava dividida la vila durant l’Edat Mitjana, el parlar de L’Espluga Jussana, i el de L’Espluga Sobirana, amb característiques molt compartides.

A continuació apareix una taula on es pot apreciar les diferències en els parlars de diferents pobles de la Conca:

Mot	Pronunciació occidental (p. ex. Vimbodí i Poblet)	Pronunciació xipella (p. ex. Solivella)	Pronunciació tarragoní (p. ex. Montblanc)	Pronunciació oriental (p. ex. Sta. Coloma de Queralt)
terra	[ˈtɛra]	[ˈtɛri]	[ˈtɛrɛ]	[ˈtɛrə]
aigua	[ˈajwa]	[ˈajwə]	[ˈajwɛ]	[ˈajwə]
home	[ˈɔme]	[ˈɔmi]	[ˈɔmɛ]	[ˈɔmə]
dona	[ˈdɔna]	[ˈdɔni]	[ˈdɔnɛ]	[ˈdɔnə]/[ˈdɔnɔ]
menjar	[menˈdʒa]	[minˈdʒa]	[mənˈʒa]	[mənˈdʒa]
beure	[ˈbewre]	[ˈbewri]	[ˈbɛwrɛ]	[ˈbɛwrə]
petit	[peˈtit]	[pəˈtit]	[pəˈtit]	[pəˈtit]
comprar	[komˈpra]	[kumpra]	[kumˈpra]	[kumpra]
dia	[ˈdia]	[ˈdii]/[ˈdiɛ]	[ˈdiɛ]	[ˈdiə]
anglès	[anˈgles]	[ənˈglɛs]	[ənˈglɛs]	[ənˈglɛs]
nosaltres	[nozalˈtres]	[nalˈtris]	[nalˈtrus]	[nuzalˈtrəs]
perquè	[perˈke]	[pərˈkɛ]	[pərˈkɛ]	[pərˈkɛ]
pomes	[ˈpomes]	[ˈpomis]	[ˈpoməs]	[ˈpoməs]