Història de la Conca de Barberà

La Conca de Barberà és  una de les comarques catalanes més clarament definides des del punt de vista històric i de nom emprat ja al segle XVII. Nom que, curiosament, no prové de la seva capital, Montblanc, sinó d'un petit municipi: Barberà de la Conca.

S'ha estudiat poc sobre el període de l'ocupació romana, el que sembla indicar que no va tenir una importància cultural destacada. Tampoc hi ha dades del període visigòtic.

No queden vestigis del període de l'ocupació sarraïna; només alguns topònims com pot ser el de Vimbodí. La reconquesta es va iniciar durant el segle XI, partint des de la zona alta del riu Gaià. Durant aquest període es van construir una sèrie de castells situats en posicions estratègiques dels quals encara es conserven algunes restes. El gran impulsor de la repoblació del territori va ser Ramon Berenguer I. El comte va cedir la possessió dels castells a les famílies que els ocupaven perquè poguessin garantir la seva defensa. A més, va donar noves concessions als seus vassalls perquè es construïssin noves fortificacions.

La reconquesta total del territori va finalitzar el 1135 amb una campanya dirigida per Ramon Berenguer IV. El mateix comte va cedir el 1151 uns terrenys, coneguts com l'hort de Poblet, als monjos cistercencs perquè hi construïssin un monestir.

El 1155 es va crear la vegueria de Montblanc, que va ampliar la seva jurisdicció al llarg del segle XIII. Durant el segle següent, els territoris de la vegueria corresponien als actuals de la comarca, amb l'excepció de Santa Coloma de Queralt, que formava part de la de Cervera, i  de Vallclara, que corresponia a Lleida. Els nous pobladors van organitzar les seves cases al voltant dels castells feudals. Grans impulsors de l'organització i la repoblació del territori van ser els monestirs de Santa  Maria de Poblet i de Santes Creus, així com les ordres dels  templers  i dels hospitalers.

Montblanc es trobava en una situació privilegiada, el que aviat la va convertir en una localitat destacada. A la fi del segle XII disposava ja d'un lloc per a realitzar operacions comercials: el Mercadal. L'activitat comercial de la vila es va veure ampliada el segle següent a causa de la celebració de fires.

Durant el segle XV la comarca es va veure afectada d'una manera negativa per la guerra contra el rei Joan II d'Aragó. Moltes de les poblacions van ser atacades i saquejades per les tropes reials. La fi del conflicte va portar epidèmies i fam a la comarca que va entrar en un període de decadència, agreujat per un descens important de població.

Durant la Guerra dels Segadores les terres de la Conca de Barberá van ser testimoni de diversos enfrontaments. Els pobles van ser ocupats per les tropes, saquejats i destruïts. A més, una plaga de llagostes va assotar la comarca entre 1687 i 1688 provocant l'enfonsament econòmic de la zona.

Durant la Guerra de Successió la comarca sencera es va posicionar a favor de l'Arxiduc Carles. Va ser presa, de forma definitiva, per les tropes borbòniques el 1713. Els decrets de Nova Planta van abolir la veguería de Montblanc, que va passar a dependre del Corregiment de Tarragona. Al segle XVIII la comarca va començar a recuperar-se econòmicament amb l'inici de l'extensió de la vinya.

El segle XIX començava amb una nova guerra, la Guerra de la Independència Espanyola. Montblanc va ser ocupada en diverses ocasions per les tropes invasores. A Poblet s'hi va instal·lar la Junta Superior del Principat des del 3 de maig de 1809 fins al 23 d'octubre d'aquell mateix any, quan es va traslladar a Manresa. El fet que les tropes s'establissin als pobles, els atacs de l'escamot i els saquejos van fer que la comarca s'enfonsés de nou en una ruïna econòmica.

Finalitzada la guerra, i sense temps per a recuperar-se, la Conca de Barberà es va veure afectada per una nova decisió: la supressió dels monestirs. Poblet va quedar abandonat el 1822, situació que els veïns van aprofitar per a saquejar el cenobi. Alguns monjos van ser empresonats i diversos convents assaltats i cremats. Les dues guerres carlistes van afectar poc al territori que a poc a poc es va anar recuperant. L'any 1887 la població de la comarca va arribar al màxim de tota la seva història.