La Conca de Barberà limita al nord amb la Segarra, al nord-est amb l'Anoia, al sud-est amb l'Alt Camp, al sud amb el Baix Camp, al sud-oest amb el Priorat, a l'oest amb les Garrigues i al nord-oest amb l'Urgell.
La comarca abasta una superfície de 650,2 quilometres quadrats, el que representa el 2% del total de Catalunya. |
La Conca de Barberà fou creada en la divisió comarcal de 1936 unint tres zones limítrofs però que pertanyen a tres comarques naturals diferents: - La Conca estricta (sector centre i sud de la comarca). És una depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera, compren els municipis de Vilaverd, Montblanc, L'Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Blancafort, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.
- La Baixa Segarra (sector nord de la comarca). És la zona sud de l'altiplà de la Segarra; amb compta amb una orografia molt diferent de la resta de la comarca. Comprèn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt. Aquesta zona de la comarca pertany a tres conques hidrogràfiques diferents: la de l'Ebre, a través del riu Corb; la del Llobregat, a través de la riera de Clariana, afluent de l'Anoia; i la del Gaià.
- El sector nord-est de les Muntanyes de Prades (sector sud-occidental de la comarca). Les muntanyes de Prades foren repartides entre les comarques veïnes, així passaren a formar part de la Conca els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades, tanmateix algunes terres passaren als municipis de Vimbodí i Poblet, L'Espluga de Francolí i Montblanc.
- Un cas a part és el municipi de Senan, que pertany geogràficament a l'Urgell, però que fou adherit a la Conca.
|
La comarca és una cruïlla de camins entre les terres de Tarragona, de Lleida i de Barcelona, fet fonamental per entendre el seu desenvolupament econòmic i la gran concentració d'infraestructures lineals en un espai limitat. Així, a la comarca hi ha quatre línies elèctriques d'alta tensió, una autopista, una línia de ferrocarril, una línia de tren d'alta velocitat, una carretera nacional, dues comarcals i un projecte d'autovia.
|
_pag_17954_1.jpg)
